|
El compliment d’un contracte al bridge depèn moltes vegades de la sortida i cal doncs aplicar-se abans de triar-la. Escoltar bé la subhasta, mirar les teves cartes i després amb lògica posar la carta adequada. Abans de posar exemples i problemes millor codificar les sortides, o dit d’una altra manera: les convencions en les sortides del Bridge. Anem a les convencions més usades, més universals per facilitar les coses i fer-les més fàcils entre el pàrtners. Separem les sortides, en principi en dos apartats:
Sortides a trumfo.
Ara hem posat unes normes de sortida amb les quals el company sabrà el nombre de cartes que tenim en el coll, l’honor immediat inferior després de la sortida d’un honor, el K si la sortida és l’As, etc. Quasi mai es surt de l’As sense el K excepte quan sospites que te les faran totes jugant torneig de parelles o quan penses que és el millor. Molts jugadors quan son a la sortida, dubten, toquen un munt de cartes, passen els dits per les cartes i al final tiren un As. Senyal de jugador fluix, massa dubtes. Abans de sortir, pensa en quin tipus de sortida interessa. Passiva o neutra. Quan sembla millor no comprometre res. Pot ser un trumfo, petita d’un coll cinquè sense honor, seqüència, etc. Activa, agressiva. Sortida sota un Honor, un K, una Q quan penses que hi ha un coll que pot produir bases, especialment un coll cantat i repetit pel mort. Sortida mixta. Quan la seqüència no és clara es pot triar una sortida entre l’estil agressiu i l’estil neutre. Les seqüències ràpides poden amagar un coll al mort. I les seqüències vagues no precisen si hi ha una llarga al mort. En aquestos casos s’aconsella sortir principalment de seqüència, seqüència trencada, As amb el K, permet veure el mort, la carta del company, guardar la mà, etc. El coll no cantat, el quart coll quan els adversaris han cantat els tres altres. El semifallo, sortida que entra en els dos estils, passiva i agressiva. A vegades un està segur que ha de sortir a cor o a trèvol, per exemple sota el Rei i dubta entre un i l’altre coll i de sobte canvia de parer i surt neutralment per ex. d’un trumfo. La sortida bona era a cor, A trèvol el joc es feia però no a cor. Sortint a trumfo el carteig era fàcil i el joc es complia. Al menys seguint l’idea inicial tenies el 50% de possibilitats de posar la multa. Això passa sovint i és degut a una por de regalar una basa. La sortida a trumfo és molt neutra, però permet al declarant de prendre la iniciativa i de planificar el joc, de guanyar un temps, és una sortida molt precisa, per ex. Quan el mort dona una preferència, hi ha fit, quan fan una defensa i et penses que tens més punts i controles tots els colls, etc. La carta de sortida AKxx, KQxx, QJxx, J10xx. QJ9x, KQ109. KJ10xx.
- Amb un nombre parell de cartes, sortiu de la penúltima. Terceres i cinquenes, millor que quartes a trumfo ja que és més precís per al company. Quasi sempre identifiques si el company te un nombre parell o senar de cartes.
- amb 3 cartes de la del mig - amb 4 cartes de la més petita. La carta del pàrtner sobre la sortida. Tothom pot senyalar com vulgui, però la senyalització a la primera basa és molt important. Les informacions sobre el nombre de cartes creiem que son més importants que les grosses cartes en la majoria de casos. El compte, donar el compte és al que ens referim. El partner surt de l’As. Es marca la paritat. Carta grossa vol dir interès, generalment vols fallar la 3º volta. Amb la Dama segona, s’ha de guardar. Això vol dir que quan serveixes la Dama sobre l’As la tens sola o acompanyada del Jack. Amb la Dama 3ª, és ben jugat de donar grossa si pots prendre 3 bases en el coll. Ex. Quan veus 3 cartes al mort. En els altres casos marqueu la paritat. Sobre la sortida de Rei, es marca la paritat, es dona el compte. Amb l’As segon pots prendre i tornar el coll per fer un fallo ràpid. Després de la sortida de la Dama, es marca la paritat, es dona el compte, però atenció si tenim l’As, s’ha de posar si el declarant pot tenir el Rei sec. Sobre la sortida del Jack no serveix de res posar el Rei ja que el declarant te AQ. Sobre la sortida del 10 poseu l’honor ja que podria venir de per ex. Q109x Sortiu del cap de seqüència i després marqueu el residu. Ex. Amb 1098 surts del 10 i quan el company avança per ex. el Rei serviu el 9, el vuit indicaria dobletó. Quan el mort no té un coll bo, que amb seguretat produirà bases, es pot fer una sortida neutra. Quan saps que el mort té un coll bo, es pot sortir en un estil agressiu, sota un honor, etc. i si no estàs segur pots provar un estil mixte. La sortida neutra Quan el declarant no te un coll de descart, com pot eliminar les perdedores; -amb impassos, fallant cartes al mort, descartant sobre els honors curts, postes en mà, squeeze, finals etc. així triarem una sortida que no regali una basa (impasse gratuït), sortir a trumfo per evitar fallos quan hi ha un fit contrari. Sortir d’un semifallo o un dobletó per intentar fallar honors contraris. La sortida més neutra. El grau de neutralitat d’un coll depèn de la qualitat i de la llargada. La qualitat vol dir la força en honors. A igual qualitat el més neutre és el més llarg. En cas de honors aïllats, Kxxx, Qxxx, el coll més neutre és el més feble. En cas de honors agrupats el coll més neutre és el més fort. Honors consecutius Perill de donar una basa, directe o indirecte. AKx és més neutre que KQx i KQx més que QJx. Colls encapçalats per un gros honor El risc de donar una basa és més gran com més fort és l’honor. La neutralitat augmenta quan l’alçada de l’honor baixa. El coll més neutre és el més feble. La neutralitat d’un coll augmenta amb la longitud. La sortida d’un trumfo Sempre he considerat la sortida a trumfo molt especial, delicada perquè fa perdre la iniciativa, permet al declarant prendre ràpidament el timó. Es, segurament, una de les sortides més neutres, i la finalitat és evitar les bases de fallo, o evitar regalar una basa en un altre coll.. Quan el mort dona una preferència al primer coll del declarant. Quan tens el coll secundari del declarant. Quan els trumfos contraris estàn 4-4 i atures els colls contraris. La sortida del semifallo a trumfo està prohibida i la sola finalitat és evitar donar una basa als contraris. Exemple quan juguen 7 i estàs segur que tenen tot el trumfo. Es obligatòria quan els adversaris juguen doblats al nivell d’un. La sortida agressiva. Quan penses que hi ha un coll de descart, un coll prou sòlid per produir bases, la sortida serà agressiva sigui per encaixar les bases o per afermar-les abans que el declarant pugui utilitzar el seu coll. No dubteu a prendre riscos ni tenir por de regalar basa quan estàs segur del coll productor de bases dels adversaris. També sortir del semifallo per fallar els honors dels contraris. La sortida serà més o menys agressiva depenent de la qualitat i la llargada del coll elegit La qualitat d’un coll depèn de la força en honors. Si la qualitat és igual, el coll més agressiu és el més curt. Si el coll té els honors aïllats, un sol honor, el coll més agressiu és el més fort. Més agressiu sortir sota K que baix Q. Si els honors estan agrupats, el coll més agressiu és el més fort. Més important és la força que la llargada. Exemples de qualitat. Colls amb honors agrupats. Seqüències d’honors. Son les sortides més agressives perquè permet promoure bases ràpidament. De més a menys agressivitat: AKQ, KQJ, QJ10, etc. Seqüències trencades. L’honor que falta pot estar en el joc advers, per això és menys agressiva la sortida. De més a menys: AKJ, KQ10, QJ9, etc. Honors consecutius. De més a menys agressivitat: AKx, KQx, QJx, etc. No vol dir que sempre has de sortir d’aquestes combinacions, si, quan dedueixes la necessitat d’una sortida agressiva. Quan la sortida ha de ser neutra moltes vegades no convé sortir de seqüències trencades, honors consecutius, etc. Honor aïllat Com més alt és l’honor més agressivitat, sota K més agressiu que sota Q, etc. La llargada. Si la qualitat és igual, el coll més agressiu és el més curt. Més llarg és el coll més fàcil que el fallin i per tant més difícil de fer bases. Amb 2 colls amb el K, Kxx i Kxxxx és més agressiu sortir del coll amb 3 cartes. Abans de sortir has de tenir en compte si convé la sortida agressiva. Si t’oposes al coll de descart, el nombre de cartes al trumfo, etc. La sortida d’un As o sota d’un As en general estan prohibides. Quan tens 3 petites cartes en el coll del mort, és quan més fàcilment el coll produirà bases i convé atacar de principi. Amb 2 cartes és més fàcil que el partner tingui oposició i amb semifallo encara més fàcil. Si tens una resistència al coll del mort i al trumfo lo millor és atenuar l’agressivitat. Recomanacions a tenir en compte. La sortida de l’As sense el Rei, en general s’ha d’evitar, només en casos concrets. Quan els adversaris marquen controls i s’aturen abans de l’eslam, avanceu l’As i quasi segur que el company te el K. En subhastes violentes, sense demanar controls o Asos, avanceu l’As i potser el company te el Rei que passa. Ex. 1 ª—2 § 3 ª—6 ª Quan es surt d’un As es fa un "appel" directe si es té el Rei. Parlem de contractes d’eslam. En aquesta subhasta pot faltar tan l’As i el K de ¨, com 2 Asos. Difícilment el company s’imaginarà la sortida sota l’As i això generalment porta males conseqüències. Les pèrdues, generalment superen els beneficis de la sortida sota l’As. La sortida sota el Rei. Hi ha qui diu que mai es surt sota el Rei. Exageració i grossa, ja que si és cert que pots regalar basa, també moltes vegades és la sortida que mata. Pensem en l’estil que la subhasta imposa a la sortida. Quan has de ser agressiu, podreu o millor dit encara, haureu de sortir sota el Rei:
Quan dubtes entre la sortida agressiva i la neutra, per la causa que sigui, dubte en que hi hagi un coll de descart, etc. pots fer una sortida mixta, per ex. KQx, KQ10, QJ9, l’As amb A, K la millor, permet veure el mort i la carta del company a més de guardar la mà. El semifallo, sortida entre neutra i agressiva, la sortida del coll no cantat, ídem d’ídem. Les sortides desaconsellades Igual que en les sortides agressives o neutres, és a dir:
Si no saps de que sortir, quan cap sortida és clara, surt sota un honor si tems descarts ràpids, surt neutre, de la 3ª de quatre petites cartes en cas contrari. I com es sap això; per la tinença pròpia 3 petites cartes en el coll del mort haurien d’incitar a fer una sortida agressiva, en canvi un dobletó en el coll del mort pot fer preferir una sortida neutra o mixta. També la sortida en un coll llarg, cinquè per exemple acostuma a ser bona dins l’estil mixte. La sortida del semifallo. Una sortida que es pot catalogar de neutra i agressiva a la vegada, neutra si no dona basa directa i agressiva perquè permet obtenir bases de fallo. Quan el semifallo és en el coll dels contraris és obligatori el control del trumfo. La sortida del dobletó. Sortida de "dobleton", sortida de "xambon" deien o diuen. Tampoc és això. Analitzem els pros i els contres. A favor: Quan el dobletó és un honor, Kx per ex. , el caràcter neutre de la sortida desapareix i es transforma en una sortida completament agressiva.
A favor:Contra una obertura de barrage s'ha de fer una sortida agressiva i la sortida d'un As no esta prohibida, i pot ser la bona.En contra:
Primera qüestió.
Saber si hi ha un coll de descart, productor de bases?Segona fase. Eliminació.
Sabent l'estil de sortida, ara toca eliminar els colls a sortir.
Coll encapçalat per As i Rei.Estil neutre.
Trumfo quan hi ha fit. Estil mixte.
Coll encapçalat per As i Rei.
Tot això és important, però indicatiu solament.
Doneu una última ullada a les marques i al vostre joc i
feu la elecció definitiva.
El control definitiu i triar la carta de sortida, segons les convencions adoptades amb el company.
La sortida en el coll no cantat. El quart coll s'ha de considerar
coll no cantat, quasi sempre demana la parada pel ST. o l'ajut
de 3 cartes en el coll major. La sortida en un coll de 3 cartes petites. Els experts no la recomanen, les raons o inconvenients son donar una basa de localització, una Dama 3ª del company, un Jack 4t, etc. i a més afermar la 13 carta d'un coll repartit 3334.
Aquests inconvenients poden conduir a preferir la sortida en un
coll més llarg, sense el Rei ni l'As.
Quan els contraris juguen un contracte parcial, sense intervenció
en la subhasta del nostre camp, el fet de jugar només un
contracte parcial fa pensar que els punts estan bastant repartits
entre els dos camps, volem dir els honors, i per tan és
precís deixar al declarant que s'arregli sol en el maneig
de la mà i per tant l'estil neutre és el que s'imposa.
Contra els petits eslams, la seqüència de marques dona en general suficient informació per identificar l'estil de la sortida, neutre o agressiu, mai mixte. Seqüència ràpida, sortida agressiva, seqüència elaborada, sortida neutra. Contra un petit eslam, els experts recomanen unes normes per evitar malentesos que condueixen a regalar contractes. Després d'una seqüència ràpida no és dolent sortir d'un As i el company ha de senyalar si té el Rei amb una carta alta. En cas contrari ha de donar petita i canviar de coll. Així després d'una seqüència ràpida el senyal directe substitueix a donar el compte. Es així perquè hem sortit d'un As sense tenir el Rei. Amb As i Rei sortirem del Rei i el company ha de donar el compte. Si la seqüència és elaborada, generalment no tindran dos perdedores en un coll i amb As Rei d'un coll és millor sortir de l'As, resumin, contra un petit eslam, sortiu del Rei amb As i Rei quan voleu saber el nombre de cartes del company.
Sortida de l'As, "appel" directe. Sortida del Rei doneu
el compte.(contra un eslam)
La sortida amb dos Asos.
Amb 2 Asos, molta gent surt de l'As curt, suposant que passarà
més fàcilment, però si el fallen quasi segur
que et compliran l'eslam.Un As no és suficient per batre
l' eslam i si van a 6 sense demanar Asos és perquè
un dels jugadors té un fallo. Si surts de l'As llarg i
el fallen, generalment encara hi ha possibilitats de fer anar
avall. Contra un gran eslam, la màxima neutralitat és obligatòria i és precís no regalar cap basa i la sortida a trumfo és recomanada. De totes maneres hem d'estar segurs que no hi ha problema al trumfo. No doneu informació al declarant, sortida de terceres i cinquenes, podeu fer una sortida enganyosa ja que suposem que no agafarem la mà.
Amb As i Rei, sortiu de l'As, no cal donar informació del
emplaçament del Rei, Contra un gran eslam és normal
sortir d'un As.
La sortida a sense trumfo Normes generals o convencions amb el company. Els bridgistes fan servir diferents convencions, tan a la sortida com a la senyalització. Uns fan sortides Rusinow (romanes), d'altres naturals amb seqüències, sortides del J negant un honor superior, en cas contrari del 10, quarta millor, terceres i cinquenes, crides directes, indirectes segons el descart, descart italià etc.
Nosaltres aplicarem les sortides naturals, caps de seqüència,
KQJxx, QJ9xx, J109xx, KJ10xx, sortirem
de la carta subratllada. De la quarta d'un coll llarg quart o
més amb un honor i de la segona d'un coll sense honor.
Amb un dobletó de la més alta.
Posem alguns exemples;
La sortida del Rei garanteix un coll molt sòlid,
al menys de 3 honors, i permet, millor dit quasi obliga a desblocar
l'honor sempre que sigui evident que no regala res. Exemples:
AKJxx, AKJ10, AKJ9, etc. obliguen a desblocar la Dama. KQJxx, KQJ10x, KQJ9x, desblocar l'As.
KQ109x, KQ10xx, KQ108, tirar el J. Sense honor el partner marca la paritat, el nombre de cartes, la més petita amb 3, la segona amb 4, i la més grossa amb 2.
Aquesta convenció fa que amb una combinació del
tipus KQx, si es creu que la sortida bona és en aquest
coll s'ha de sortir de la Dama. Sortida del K, al mort, xxx i tens Axx, pren de l'As i torna al coll. El company te KQ10xx. Amb la mateixa sortida i 3 petites cartes al mort, si tens J9xx, tira el J per clarificar la situació al company. Si el mort te Jxx i després de la sortida del Rei tens Ax2, dona el 2 sense dubtar, per ètica, així dones el compte, la paritat i el partner ha de pensar que si el declarant te l'As hauria pres per tenir una altra basa amb el J del mort. AKJxx sortida del K al mort 8xx i el partner dona el 2. Ara tira l'As i la Dama del declarant caurà. Resumint:
La sortida del Rei garanteix un coll cinquè sòlid
o quart molt sòlid. Demana el desbloqueig d'un honor si
es té o en cas contrari donar el compte.
Demana actitud, el company ha de mostrar interès o rebuig amb una senyal directe. Carta grossa seguir i petita canviar de coll. La sortida també permet veure el mort i amb la carta del company decidir el contraatac. Nosaltres cridem amb una carta grossa, vol dir interès, continuar el coll. D'altres ho fan amb una petita carta, criden amb una petita carta, carta grossa vol dir no interessa continuar el coll, carta petita és un "appel". Te la lògica de la possible necessitat de guardar les cartes altes. Sortida de l'As i el mort ensenya, xxx, amb Q8xx, serviu el 8, demana continuació. La mateixa sortida, amb J10x2, serviu el 2, per no regalar la Q al declarant. Amb J1098, doneu el J, nega la Q i marca el 10 i 9. Així podrà canviar de coll. La mateixa sortida de l'As i amb J1098x, i 3 cartes al mort, tirar el 9, "appel", la Dama és segona i caurà. Amb quatre cartes de Dama, "appel", amb tres cartes de Dama, el compte.
Resumint,.- Quan el company surt de l'As, demana si és
necessari continuar o s'ha de canviar de coll.
Pot venir de varies combinacions. KQx, KQxx, QJ10xx, QJ9xx, AQJxx, KQJx, QJx, QJ10, KQJ, i encara de AKQx. Que farem quan el company surt de la Dama?
Es fa un "appel" o un refús, excepte quan veus
el Rei al mort, aleshores es dona el compte, el nombre de cartes,
la paritat. Quan veus el Rei al mort, saps que el partner no ha
sortit de la combinació KQx, KQxx, i el més normal
és que sigui una seqüència clàssica
en un coll llarg. S'ha de tenir en compte que es surt de la Dama
i no del Rei en aquests casos perquè el company no desbloqui
l'honor. Exemples: Sortida de la Q, amb xx al mort i nosaltres J9xxx, cridem amb el 9, segurament el partner ha encertat la sortida en un coll amb KQx. Sortida de Q, al mort Kxx i nosaltres 843, poseu el 3, per marcar la paritat. La Q, al mort xxx, i nosaltres Kx, posem el K, per desblocar el coll. La Q, al mort R8x, i nosaltres 10xx, donem el 10, segurament ha sortit de QJ9xx, i al veure el 10 li permetrà continuar en el coll.
La Q, al mort xx, amb J9x, el 9, "appel" amb el J. Resumint,- Sobre la sortida de la Dama, es crida amb carta alta si ens pensem que el company ha sortit per nosaltres o es dona el compte, la paritat si ens pensem que ha sortit per ell.
Garanteix una de les combinacions següents:
J109xx, J108xx, J10x, AJ10xx, KJ10xx, amb J10x la sortida és
per trobar al partner. Després de la sortida del J, jugareu fort en tercera posició, amb l'As o el Rei per si el company ha sortit d'una combinació tipus AJ10xx, o KJ10xx, o amb la Q segona també la posareu.
Un cas particular, amb AQx, es pot posar la Q, si teniu l'entrada.
Si el que surt té el Rei no es perd res i si el té
el declarant ha d'endevinar si deix passar per tallar comunicacions
exposant-se a perdre el Rei. També després de la
sortida d'una carta petita pot ser bo posar la Q amb AQx per la
mateixa raó.
Resumint;- després de la sortida del J, es juga fort en
tercera posició, sinó es marca la paritat.
Garanteix una de les combinacions següents: 1098xx, 1097xx, A109xx, K109xx, Q1098x, Q109xx, K109x, Q109x, A109x, etc. Amb 109x, es pot sortir del 10, però crec és millor sortir del 9, segones i quartes. Quan pel que sigui decideixes sortir en una curta, es pot sortir de la segona, o també de la segona d'un coll quart sense honor. Exemples:
108x, 9763, 9x, 8x, etc.
Resumint,- Sobre la sortida del 10 , es juga fort en tercera posició
o es dona el compte. Quan es juga ST, l'estil de la sortida estarà influenciat per un possible coll llarg en el joc advers. Més llarg és el coll advers, més agressiva ha de ser la sortida. El joc advers té més punts, més honors que nosaltres, els nostres honors generalment no basten per fer fracassar el contracte, però tenim l'avantatge de la sortida per intentar afermar bases de llargada.
Moltes vegades el joc de ST és una cursa per afermar bases.
Tenim menys honors però tenim la sortida, som els primers
a sortir i triar el nostre coll. Això em recorda el que
deia un dels que em va ensenyar a jugar a bridge, deia que a la
llarga sortir del coll llarg quasi sempre era el millor. Així
el que surt buscarà en prioritat el coll que pugui produir
el màxim de bases de llargada. El més freqüent
és que aquest coll sigui el més llarg del seu joc.
Les excepcions hi son, per exemple si l'adversari ha obert del
nostre coll més llarg, i acaba jugant a ST, evitarem sortir
d'aquest coll i buscarem un altra sortida.
Els principis de sortida contra una màniga o una parcial,
son els mateixos, però contra una parcial si ha dubte entre
dos colls es pot ser menys agressiu. El coll cinquè és
la primera elecció i contra els eslams, les regles son
semblants a les de trumfo
Amb un coll per afermar.
La millor possibilitat de la multa, és afermar una o vàries
bases de llargada. Amb un coll llarg. El coll més llarg del nostre joc.
Amb 2, 3 colls de la mateixa llargada, tindrem un problema d'elecció.
Prioritat al major, al més segur, al de més qualitat,
etc. i depenent de la subhasta. Sense coll llarg.
Només un mà de cada 5, te un coll llarg. Però
un coll quart, és susceptible de produir una basa de llargada.
Ha d'estar repartit 4-3-3-3. Un coll quart, és una bona
elecció. Regles de sortida. Coll més llarg Igual llargada, prioritat al coll major
Amb els 2 colls majors, o els dos menors, preferència al
coll de més qualitat Quan renunciar al coll més llarg. El partner pot haver anunciat un coll. Un coll curt encapçalat per una seqüència pot semblar preferible Els contraris poden haver nomenat el coll, inclòs haver obert del coll El que surt té un joc nul, sense agafada de mà .
Es pot sortir en el coll anunciat pels adversaris. Si el coll
no és de bona qualitat aquesta sortida no té futur,
inclòs pot ser fatal. Es pot sortir amb una llarga si amb
una sola carta del company ni ha prou per afermar el coll; AJ10xx,
tant el K, com la Q, o el 9 basten. KQJ9
Ja hem dit que en absència de contraindicacions, la sortida del coll cinquè és bona. Les contraindicacions son: La nominació del coll pels adversaris El company ha marcat un coll Una mà sense punts, sense entrades No tenir cap honor en el coll i saber que hi ha un bon coll advers. Potser s'ha de pensar en el partner i sortir en un coll curt. Quan els contraris declaren 3 ST, en una seqüència en la que no troben el fit 4-4 major, la majoria de vegades tindran en cada coll al menys 5 cartes. Així quan sortim d'un coll cinquè el partner tindrà 2 o 3 cartes en el coll, amb una sexta, 1 o 2, amb set cartes, semifallo. Això vol dir que més llarg és el coll, més agafades de mà has de tenir. Un coll cinquè, és més fàcil de fer-lo bo que un de més llarg. Quantes vegades influenciats per subhastes de tipus 1 ST- 3 ST, sortim de la curta major, quan la bona era en la cinquena menor.
Els problemes poden ser de comunicació, per preferir un coll curt. A favor de la sortida tenim:
Si no saps quin coll sortir, les marques adverses et poden ajudar,
si un dels colls l'han cantat els contraris, surt del no cantat.
Si la subhasta no et diu res, en el dubte aplica la dita; el major
o el millor. Preferència al coll major! Tota vegada si
el menor és de molt millor qualitat, pots canviar la regla.
Amb els dos majors o els dos menors, si les marques no suggereixen res, la qualitat prima. Amb 2 colls cinquens, sortiu del que més fàcilment es pot afermar. Amb 2 colls quarts, igual, excepte amb 2 colls quarts d'un gros honor, sortiu del coll de l'honor més feble. El gros honor servirà per prendre la mà, i la sortida sota una Dama dona menys sovint una basa que sota un Rei. Quan tens un coll major quart i un menor cinquè, Ja em dit que la sortida d'un coll cinquè és la primera opció. Si el menor cinquè no té qualitat, es pot sortir del major. Sense coll llarg, el de quatre cartes és una bona elecció, si les marques o altres aspectes no fan atractiva la sortida, per ex. un ganxo, coll menor suposat casa el declarant, etc. es pot provar un coll major tercer. La sortida de l'As amb el Rei, es pot fer, per mirar el mort i esperar l'actitud del company per seguir o canviar. Amb AKxx, 4 cartes s'ha de sortir de l'As, mai de la quarta. Molt bons resultats després de la sortida de l'As amb el Rei en dos mans jugades fa poc. © AKx, la sortida de l'As permet veure el mort i canviar a ª i limitar el contracte d'un ST a just fet per un quasi top
§ AK10x, després
de 1 ¨-1 ST. També
la sortida de l'As de §,
malgrat els § suposats
i realment els tenia el declarant, permet resoldre el dubte de
sortir a © o a ª
(© xxx i ª
Qxx), canviar a ª
i un altra vegada 1 ST just fet equival a un top. La sortida a
© era fatal. Quan els adversaris nomenen els nostres colls, vol dir que nosaltres ens oposem, la tinença en els colls contraris s'oposa a la seva finalitat, però al mateix temps tampoc nosaltres podem afermar bases, millor dit no és bo sortir en els colls dels contraris a menys que no comprometem el regalar bases, ex. QJ109 permet la sortida, no amb Q10xx. En aquestos casos haurem de sortir en un coll curt, sovint de 3 cartes, o de 2 cartes. Les marques, la subhasta ens indicarà potser la millor sortida o la menys dolenta. Fer bases de llargada és l'objectiu, així haurem de buscar el coll del company i en últim cas fer una sortida neutra i esperar. Els contraris marquen tots els colls menys un, ja tenim una possible sortida. Igualtat de llargada i semblant qualitat, prioritat al coll major Amb els dos colls majors o els dos menors i de llargada igual, el de millor qualitat Amb 2 colls de diferent llargada, el més llarg. Ex. 1 ¨-2 § 2 ST--3 ST Amb 4 § d'As i 4 ¨ de K, és evident que hem de sortir de la curta major i millor serà del coll de 3 cartes que no del de 2 entre els majors. La sortida en 3 cartes, regala menys sovint una basa que quan surts en un coll de 2 cartes. Atenció als que estimen sortir en un dobletó. Si el company només té 4 cartes en el coll, has caigut en un dels colls dels contraris i sovint això és desastrós. Molts estimen la sortida del dobletó i l'argument diuen que és perquè creuen més fàcil que el company la llarga la tingui en el meu coll curt. Cert, però la finalitat no és trobar la llarga del company, sinó afermar bases, sempre més fàcil de poder-hi arribar quan surts d'un coll de 3 cartes que permet tornar-hi quan reprens la mà. Quan el contraris marquen tots els colls, bicolors invertides, no lliguen és precís aleshores tenir cura de no regalar basa ni el contracte. Atenció a la subhasta i procurem sortir en el coll del mort no complementat pel declarant si no es pot fer cap sortida segura. Es bo tallar comunicacions en el joc dels contraris Afermar bases d'honor travessant el joc contrari
No regalar una basa gratuïta
La sortida agressiva
Mai dubtar quan s'ha de sortir agressivament. Si saps que el declarant
te un coll corregut o quasi s'ha de sortir molt agressivament,
inclòs d'un As, com quan obren de 3 ST Acol o d'un barrage
menor i tanquen a 3 ST, o després d'una obertura menor
i un salt en el menor acaben a 3 ST, sortida agressiva, del millor
coll.
Senyalització sobre la sortida, carta de sortida. Ja hem parlat abans de tot això i ara resumirem per aclarir els conceptes.
Quan has triat ja el coll, has de triar la carta de sortida i
el company ha de saber si ve d'un coll que es pot fer fort o
no, essencial per la continuació de la contra. Així
hem dit abans que sortiríem de segones i quartes, amb dobletó
de la grossa. La quarta indica un coll aprofitable i la segona
un coll sense honor. Tanmateix amb 5 cartes sense honor hi ha
el dubte. Donar el compte quan no arribes a la carta del mort,
desblocar o donar el compte, etc. La carta de sortida i la senyalització
van de la mà i no es pot separar.
El compte Aquesta convenció és practicada per quasi be tots els bons bridgistes. Indica el nombre de cartes en el coll jugat. Assistir petita i després una carta més alta senyala un nombre imparell de cartes. Inversament, assistir en eco, alta baixa, indica un nombre parell de cartes. Les marques i les cartes visibles permetran determinar el nombre de cartes del company i com veiem les del mort, també sabrem les de declarant. La primera carta ja dona una indicació, si és petita, vol dir que la pròxima carta que jugarà serà més alta i per tant té un nombre imparell de cartes.
Alta petita nombre parell de cartes.
Senyals directes Carta grossa, "appel", crida, continuació, interès.. Carta petita, rebuig, no interès.. La carta seleccionada pel que surt està destinada a provocar una senyalització, sigui donar el compte o un "appel" directe. Ja ho hem dit abans, per convenció amb el partner; En els honors, el K, J i 10 demanen el compte. Si no pots desblocar quan la sortida és el Rei, donar el compte, igual si no pots jugar fort en tercera posició quan la sortida és el J o el 10. L'As i la Dama, son cartes que busquen al company, demanen actitud, crida o rebuig. En les altres cartes, la sortida d'una carta petita indica un coll per fer bo, és la popular quarta millor, quarta carta del coll comptant a partir de la més forta. El company dona el compte si no arriba a la carta jugada pel mort o si muntar no serveix de res.
La sortida d'una carta grossa indica un coll poc interessant,
demana un "switch", un canvi de direcció, segones
i quartes, el company crida o rebutja. Amb honors consecutius, QJxxx es surt de la quarta, x i amb QJ10xx, de la Q. Igual amb KQxxx, es surt de la quarta, així quan al mort hi ha el J i el declarant te A9x, normalment no posarà el J i el 10 del company farà bo tot el coll.
Donar el compte, és molt important i s'ha de saber aplicar
i comprendre el perquè de la correcta aplicació.
Un coll amb AKJxx, surts del Rei, si el company no tira la Dama,
és que no la té i la carta jugada indica la paritat,
el nombre de cartes que té, informació valuosa pel
que ha sortit. Sap si la Q, pot caure o si ha de canviar de coll
per poder ser capturada. Amb AKxx, o AKx es surt de l'As i ara
el company ha d'indicar si vol la continuació del coll
amb un "appel", carta grossa.
Desblocar Quan es surt d'un honor, generalment el partner ha de posar l'honor si el té, excepte quan pots prendre un honor del mort. Això és desblocar un coll. Sortida de K, si tens l'As, per clarificar i facilitar la tasca del company lo millor és posar l'As. Segurament la sortida prové d'una combinació tipus KQ10xx, i si no poses l'As, el que ha sortit es pensarà que el té el declarant i com no veu el J, canviarà de coll. La mateixa sortida, si tens el J, s'ha de donar i tot queda clarificat. El motiu és el mateix, que el company no sap qui el té. Sortida del J, amb Kxx, cal posar el Rei, el partner pot haver sortit de AJ10xx. No posar el K, és un error de principiant.
Es surt de la quarta millor. Creiem que és el més clar i fàcil de comprendre. Si la sortida és el 2 tothom sap que és un coll de 4 cartes, si és un 3 i veus el 2 també, o el 4 i veus el 3 i el 2.
Es surt de la quarta a partir d'un coll comportant al menys el
Jack. En cas contrari, coll de mala qualitat, sortir de la segona.
La regla de l'onze
Permet, tan al declarant com al company del sortidor, saber el
nombre de cartes per damunt de la carta de sortida que té
la mà amagada. El declarant sap les que té el company
del sortidor, i aquest les que té el declarant. Només
cal restar d'onze el numero de la carta de sortida. Ex;
La sortida és el 6, restem d'onze i queda 5, cinc cartes
més altes entre les del mort, les nostres i les del declarant.
Em veiem quatre i per tan el declarant només en té
una. Com que el partner no ha sortit d'un coll amb l'As i el Rei
posem el 9 que força l'As.
La sortida en un coll de menys de quatre cartes. Quan cap coll sembla que pugui afermar-se, el company ha de saber que surts per ell. Amb un coll tercer, prioritat amb 2 honors consecutius, es surt del més gros dels honors, atenció a la sortida amb KQx, la Q , és la carta de sortida, amb AKx, l'As és la carta. Es diuen cartes(caps) que busquen, obliguen al company a cridar o refusar. Exemples; AKx, KQx, QJx, 852, J53, A73, 9x, Qx, Jx Gràcies a aquesta convenció de sortida , el company pot comprendre la situació i crida o refusa segons el seu interès. Amb 3 cartes d'un honor, el millor és sortir de la tercera, quan la sortida és evident, coll no cantat, etc. Amb un petit honor, sortir de la segona, ex. J6x. Quan la curta la té el declarant i vols sortir del coll del mort i estàs segur de la curta del declarant és bo sortir de l'honor per enganxar l'honor sec de declarant. Ex. Jxx i el declarant té el 10 sec. Amb 2 honors no consecutius en un coll de 3 cartes, sortiu de la tercera. Ex. AJx, KJx, K10x, Q10x, etc. Les excepcions, son el temor de blocar el coll, o quan la força és al mort, que es pot sortir de la segona o la grossa per travessar els honors del mort. Atenció, quan el declarant nomena un coll, generalment major en resposta, ex. 1§-1©, aquest coll pot ser de mala qualitat i sempre s'ha de pensar sortir en el coll si tens 5 cartes bones en el coll i sobretot si la subhasta fa pensar en la necessitat de ser agressiu.
|